Diumenges

Estaven passant tantes coses pel meu cap i jo que me’n recordo de tan poques...  Són diumenges con aquest, grisos, plujosos, de mal de cap i ressaca en els que amb prou feines em puc aixecar del llit i fer vida de persona. Tot i així sempre em tira més el vici i de forma maldestra aconsegueixo fer-me un cigar. Mentre me’l fumo, quan el fum baixa per la meva gola camí dels meus pulmons, s’apodera de mi quelcom pitjor que la pròpia mort. La seva imatge de deessa de la guerra i la destrucció encara em sedueix quan sóc mes feble. I es que hi ha imatges que per sempre queden gravades, records dolços i ferides luctuoses. Jo continuo bevent whisky barat, escoltant grallar als corbs mentre m’enfonso més i més en la foscor dels seus cabells. Un gat miola i em mira amb indiferència. Normal, jo també ho faria...