- M'ha vingut al
cap una historia: Va d'un home que es fa mal a una cama durant una cacera. És
al bell mig d'una sabana sense cap lloc on anar; la cama se li comença a engangrenar i la mort el ronda. Finalment
arriba un avió de rescat i des de dalt contempla el paisatge borrós que
gradualment s'allunya dels seus ulls. Veu el cim cobert de neu, resplendent, de
la muntanya. La muntanya es diu... tant n'és, ara no me'n recordo. El cas es
que l'home pensa: "És allà on vull anar".
- I què?
- És una història
que no suporto. L'home és presoner del seu passat. És com si busqués amb tota
l'ànima la prova de que és viu. Abandona. Quan ens vam conèixer em vas dir que
eres un home que ja s'havia mort una vegada; no hi tornis ara.
- Va ser per una
dona. Em va agradar, podria haver estat la dona de la meva vida, la meva altra
meitat. El que sempre he buscat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario